La casa castellarnau
|
|  Yüklə 0.56 Mb.
|
| EL GABINET DE FARMÀCIA
DE LA CASA CASTELLARNAU DETALL D’UN ARMARI AMB DIVERSOS FLASCONS QUE CONTENEN PLANTES MEDICINALS O COMPOSTOS QUÍMICS 
UN RACÓ DEL GABINET DE FARMACIA 
MALVA  
Malva sylvestris L. , familia malvàcies HÀBITATEstesa per tota Europa , Àsia occidental i nord d’Àfrica . Creix a les voreres dels camins i llocs sense conrear. PART UTILITZADA Les flors i també les fulles , encara que en menor mesura . COMPONENTS PRINCIPALSMucílegs i glucòsids PROPIETATS MEDICINALSSistema respiratori: el seu contingut en mucílag la fa útil en el tractament de la tos , bronquitis, laringitis i amigdalitis. Sistema digestiu: els seus mucílegs també són útils en gastroenteritis no diarreiques , hemorroides , tant per via externa ( pomades , supositoris) com interna . Té un efecte lleugerament laxant . Ús extern: hemorroides , dermatitis eczematoses , nafres. 
PREPARACIÓInfusió de flors al 2 % per ús intern. Decocció al 5 % per ús extern ( compreses , glopeigs ) Tintura mare Extracte fluid Extracte tou
BALADRE, MARXÍVOL 
Helleborus niger L., família ramunculàcies HÀBITATZona subalpina de les muntanyes d’Europa central i meridional i d’Àsia Menor. Es conrea en jardins. PART UTILITZADA El rizoma i l’arrel. COMPONENTS PRINCIPALSHeteròsids: Com l’helebrina amb una potent activitat cardíaca. Saponines amb efectes narcòtics, flavonoides, etc. PROPIETATS MEDICINALSL’helebrina augmenta el to cardíac i disminueix la freqüència del seu ritme. També estimula la formació d’orina. Per tot això, pot ser útil en cas d’insuficiència cardíaca. Es discretament vomitiva, una mica narcotitzant i emmenagoga. S’ha utilitzat en casos d’epilèpsia, hipocondria, diverses alteracions mentals, amenorrea i clorosi. Pot ocasionar dolors d’estómac, vòmits, mal de cap, alteració de la visió, alteració cardíaca i, fins i tot, aturada cardíaca i mort si s’administra en dosi prou elevada. És per això que el seu ús ha de restringir-se a la prescripció mèdica. PREPARACIONSPols: 0,05 g per dosi sense ultrapassar 1 g diari. Deccocció: 12 g per litre d’aigua. Prendre entre 10 i 30 mL cada vegada Extracte fluid: de 2 a 10 gotes. Extracte sec: de 0,02 g a 0,1 g LLORER  
Laurus nobilis HÀBITATCreix de forma espontània en roques i boscos de la mediterrània. Sovint es conrea com a planta ornamental. PART UTILITZADA Les fulles, els fruits i llur oli. COMPONENTS PRINCIPALSLes fulles contenen tanins, flavonoides, un principi amarg i fins un 3% d’oli essencial ric en terpens; entre els terpens, sobresurt el cineol amb un 40%. El fruit és bastant ric en oli, 3%. PROPIETATS MEDICINALSPoc utilitzat a la medicina occidental, el llorer té propietats antirreumàtiques (principalment l’oli) i parasiticides. També s’utilitza com a remei estomacal i sudorífic. També se li atribueixen propietats astringents i diurètiques. PREPARACIONSDecocció de fulles: 15 g per litre. A partir de l’oli dels fruits del llorer es pot preparar una excel·lent pomada antireumàtica i parasiticida. CEBA  
Allium cepa HÀBITATSembla que és originària de l’Àsia occidental; creix espontàniament a la zona de l’Iran. Alguns autors diuen que procedeix d’Hongria. Es troba per tot el planeta i existeixen moltes varietats. PART UTILITZADA El bulb.
COMPONENTS PRINCIPALSConté un 0,015 % d’oli essencial incolor molt ric en components sulfurats homòlegs de la aliína. El suc fresc conté àcid tiociànic, tiocianat i isotiocianat d’alil. Entre els minerals cal remarcar: sodi, potassi, ferro, calci, fluor i fòsfor. PROPIETATS MEDICINALSSon molt nombroses i beneficioses per diversos òrgans i sistemes: sistema digestiu (menjada crua alenteix la digestió), sistema urinari (acció diurètica), sistema respiratori, sistema cardiovascular (augmenta el to cardíac). També es parla d’una certa acció antibiòtica de la ceba i de la seva utilitat en el tractament de la diabetes i altres malalties. PREPARACIONSExtracte fluid: 0,5 a 2 g per dosi, diverses vegades al dia. Xarop de ceba: es mesclen a parts iguals suc calent de ceba amb sucre. Vi de ceba: 300 g de ceba crua passada per una pallenya fina, 100 g de mel i 600 mL de vi blanc. La dosi és de 2 a 4 cullerades soperes al dia. Alcoholatura de ceba: es deix macerar polpa de ceba amb la mateixa quantitat d’alcohol durant 10 dies. Cataplasma de cebes amb vinagre: per tractar verrugues, s’aplica per via externa i es canvia 3 cops al dia.
HÀBITATEl tabac bord creix en sols arenosos i sense conrear de pràcticament tota Europa, la mediterrània, Àsia central i occidental i Amèrica del Nord. PART UTILITZADA Les fulles i les inflorescències. Les fulles del segon any son més efectives que les del primer i a les farmacopeas només s’inclouen aquestes. COMPONENTS PRINCIPALSAlcaloides (0,03 a 0,17 %): al menys la meitat dels alcaloides tenen una estructura similar a l’atropina; per això, la seva composició és molt semblant a la de la belladona. Flavones: rutina Conté, a més, tanins, sals potassiques, un tropanol, vitamina C...
PROPIETATS MEDICINALSIgual que la belladona, s’utilitza com antiasmàtic, espasmolític i analgèsic d’acció local. L’efecte, però, és inferior al de la belladona. El tabac bord és un narcòtic potent i s’ha de subministrar sempre sota control mèdic. S’utilitza com a sedant del sistema nerviós central, en el tractament de la bronquitis asmàtica, còlics renals, mal de cap menstrual i en el tractament de la cistitis entre altres usos. PREPARACIONSPols: 0,1 a 0,6 g per dosi. Suc: 0,5 a 1,5 g. Tintura: 30 gotes per dosi. Extracte fluid: 0,2 a 0,3 g per dosi. Extracte tou: 0,02 a 0,03 g per dosi. Extracte sec: 60 a 100 mg per dia. Liniment de tabac bord: extracte de tabac bord 50 mL, oli de llinosa 400 mL
Phellandrium aquaticum, Cicuta virosa HÀBITATÉs una planta semiaquàtica que creix en fons i terrenys entollats d’Europa. PART UTILITZADA L’arrel i els fruits.COMPONENTS PRINCIPALSResines: cicutoxina (entre 3% i 5%) Alcaloides: cicutina. PROPIETATS MEDICINALSIgual que la cicuta, la planta fresca és un verí potent, però l’arrel perd gairebé tota la seva toxicitat en deshidratar-se. La intoxicació produeix convulsions tetàniques, diarrea, paràlisi respiratòria i aturada cardio-vascular, fins i tot presa en petites dosis. El fruits s’utilitzen en afeccions pulmonars cròniques com la bronquitis, enfisema i asma. L’arrel és útil per apaivagar les molèsties de les hemorroides. PREPARACIONSEn fitoteràpia no s’ha d’administrar per via interna. |
