Ana səhifə

Comencem a llegir


Yüklə 6.96 Mb.
tarix26.06.2016
ölçüsü6.96 Mb.
MARDUIX
COMENCEM A LLEGIR



  1. Voleu saber més coses de l’Enric Larreula. Ompliu els requadres buits amb els conceptes adequats:






  • Venedor de llibres

  • 1941

  • Il·lustrador

  • Barcelona

  • Mestratge industrial

  • Família humil

  • Mecànic

  • Els animals

  • Històries

  • Selva

  • Tarzan






  • classes de català

  • professor

  • La difícil situació de la llengua catalana

  • escriptor

  • Universitat

  • Contes en català

  • Filologia catalana

  • Anar més enllà de la realitat







  • Marduix

  • Obra

  • Serra d’Or

  • Adults / joves / infants

  • Premis

  • Un centenar de llibres

  • Necessitat de preservar totes les formes vives del planeta

  • Altres llengües

  • El dret a la llibertat de tot els pobles de la Terra i les llengües

  • Ideari i pensament

  • L’amor/ la ràbia/ el desig/ la tristesa


ENRIC LARREULA



1941

Il·lustrador




És fill d’una de ben petit

Va néixer als catorze anys


Família humil


l’any a es va posar


Barcelona
a treballar de i als vespres estudiava


Mecànic



Mestratge industrial

li agradava



ja dibuixava


Històries


viure a la


Selva



Els animals
com que no li agradava va fer d’




Tarzan
com






i més tard va fer de

inspirades en allò que


Venedor de llibres

ENRIC LARREULA






A la decada dels seixanta va esdevenir va estudiar va exercir de

es va incorporar a les


Classes de català



escriptor

Filologia catalana

Professor


la qual cosa li

va permetre






de a la


Contes en català



universitat



per dues raons



Anar més enllà de la realitat



La difícil situació de la llengua catalana

com que li va agradar tant


ENRIC LARREULA


  • Adults

  • Joves

  • infants

Un centenar de llibres

Altres llengües

L’amor

La ràbia


El desig

La tristesa



Premis

obra

una extensa i diversa
Dirigida a

Ideari i pensament


Que supera ha estat traduïda a té com a motor reflecteix el seu ha obtingut diversos

Amb dues vessants com per exemple el





El dret a la llibertat de tots els pobles de la Terra i les llengües



Necessitat de preservar totes les formes vives del Planeta


Serra d’Or



Per



Marduix

2. A partir de diferents obres escrites per l’Enric Larreula, relaciona el títol del conte, amb una imatge i una breu sinopsi.






ALA DE CORB

El famós pirata caribeny no té més remei que renovar els canons de la seva nau si vol mantenir-se al nivell que li correspon. Posa proa cap l’illa de San Eustaquio on es troba amb el governador Don Hernardo de la Fuensanta, enemic acèrrim de corsaris i bucaners i un prillosíssim traficant d’esclaus



AMICS DE LES ESTRELLES

Conjunt de dos relats fantàstics,plens de tendresa i esperança, molt diferents entre ells, però amb un denominador comú: aquests amics dels estels, que no sabem si existeixen o no, però que molts de nosaltres voldríem que fossin una realitat



EL BRILLANT

Una colla de nois i noies, amics de l'escola i amics també de cap de setmana i vacances, troben un gos al carrer, abandonat. L'agafen, el porten al veterinari, li construeixen una caseta, li donen de menjar... Però un dia el gos desapareix. La colla d'amics fa tot el que pot per trobar-lo: escrits als diaris, telefonades als programes de ràdio, preguntes a les botigues i als veïns... Finalment el troben, després d'haver aconseguit el suport dels pares i d'haver viscut una gran aventura.




EL SENSENOM. La revolta d’en Bernat Prats

El personatge és un heroi que fa de bandoler. És fill de pagès i es fa ell sol. Viu multitud d’aventures i desgràcies recorrent Catalunya tot sol



LA POR

En Sergi i la Bruna han anat de colònies al Montseny i s’han perdut al bosc. Enmig duna esfereïdora tempesta intenten trobar el camí que va a la casa on són els companys i les companyes. Quan ja es fa fosc, veuen una masia que sembla abandonada...



UN PAQUET DE GALLS

És un conjunt de dos contes molt diferents entre ells, però que tenen en comú la preocupació de l’autor pel comportament irresponsable i egoista de l’espècie humana, encara que de vegades malgrat la beneiteria humana la història pugui tenir un final feliç



CONTES PER A UN MÓN MILLOR

Recull de narracions breus amb arguments sobre temes com la tossuderia, l’amistat, la il·lusió i projecte d’una persona, de la guerra…



EL MISTERI DE L’ILLA DE GEL

Es relata la història de l'expedició anglesa del vaixell Bear, que l'any 1884, sota el comandament del capità Schley, va intentar explorar el nord de Grenlàndia i trobar un camí per acostar-se al Nord. A causa d'una tempesta, el vaixell queda encastat entre el gel.



ELS VIATGES DELS QUATRE MINYONS DE VALLAIROSA

La baronia de Vallairosa està amenaçada. El baró se les ha de pensar totes perquè la collita, els béns dels pagesos no vagin a parar a mans del senyor Rocanegra, cavaller saquejador. L’enginy del baró, l’empenta dels joves i l’esforç d’homes i dones pararan els peus a en Rocanegra i els seus homes.

3. Relaciona títol i jeroglífic




TÍTOL


JEROGLÍFIC


Marduix



DUIX



Ala de corb



DE


4. El títol del conte Marduix és el nom d’una planta i és també el nom de la protagonista del conte. Quina déu ser la raó d’aquesta coincidència? Ara fem hipòtesis. Marca la resposta que creus que és la raó per la qual la protagonista té un nom d’una planta:




  • Perquè els seus pares són vegetarians i no els agradava cap més nom.

  • Perquè viuen en una casa envoltada de natura i els agraden molt les plantes

  • Perquè la protagonista és filla d’una bruixa i en el món de les bruixes són importants les plantes

  • Perquè la família té un negoci relacionat amb les plantes: un herbolari.

Bona hipòtesi però no succeeix a la història!



Ho has encertat!

5. Omple els buits d’aquesta descripció científica amb la informació que et donem:




Nom comú: Mandràgora Nom científic: Mandragora

Il·lustració:



Família:




Espècies:

Alçada:




Parts

Arrel




Tija




Fulles




Flors




Fruit




Característiques




Origen




Hàbitat




Usos i propietats






És gruixuda, llarga, generalment dividida en dos o tres ramificacions de color blanquinós

Les seves arrels, al llarg de la història han estat utilitzades en rituals màgics

Per la seva composició química s’ha usat com anestèsic. En grans dosis pot ser usada com estimulant fins i tot verinosa.

La medicina antiga la utilitzava amb finalitats terapèutiques.


Mata que pot arribar a tenir 3 dm

És de color verd fosc

Amples i amb una superfície rugosa

Són de color blanquinós lleugerament violades. Surten del centre de la planta

Produeix fruit durant la tardor. El fruit s’assembla a una poma petita, és de color groc ataronjat i desprèn una olor desagradable

Planta màgica per excel·lència. En l’antiguitat era l’ingredient bàsic en maleficis. La seva arrel pot recordar la figura humana. Ha estat protagonista de moltes llegendes.


Solanàcies

Mandragora autumnalis, Mandragora officinarum, Mandragora turcomanica, Mandragora caulescens

La paraula Mandràgora es creu que procedeix del grec i significa “dolenta pel ramat”

És originària del sud d’Europa i de l’Àsia occidental




Creix en boscos humits, obacs; al costat de rius.



6. Busca en aquesta sopa de lletres 8 paraules relacionades amb el personatge d’una bruixa convencional:


Barret, escombra, berruga, vella, lletja, malcarada, encanteri, màgia.

JA HEM LLEGIT


  1. Ordena els fragments de la història de la Marduix:


La marduix vivia al bosc amb la seva mare bruixa, va esdevenir bruixa i només era amiga dels animalons del bosc.

1


2
La Marduix es dona un cop, perd els poders i ha de canviar de feina.

Va haver de fugir cap a un altre poble, on va canviar de vida fent de remeiera

3

Li van tornar els poders i va rumiar si tornava a ser bruixa o fer de remeiera.

4

La Marduix decideix fer de remeiera, ajudar la gent i viure feliç.



5

2. Fes correspondre les il·lustracions del conte amb el fragment corresponent:





« Així doncs, en el naixement de Marduix es va acomplir les tres condicions indispensables perquè pogués arribar a ser una bruixa excel·lent : havia nascut en el lloc exacte, en el moment precís, i era filla de mare bruixa. Ja no es podia demanar més, oi?”.



Al costat de la mare va aprendre el llenguatge de les bèsties, les propietats de les plantes, la relativitat del temps, el misteri de les pedres i de les estrelles...”





2.












El cas és que s’havia ajupit sota un roure per collir un bolet que hi havia vist, i quan s’aixecava es va donar un cop tan fort al cap amb una de les branques, que va perdre el coneixement i va caure a terra sense sentits, i allà es va estar, estabornida, tota la nit.”




En canvi, ara la seva botiga sempre era plena de gent que venia a compar-li una bosseta d’herbes per a remei, per a condiment o per a perfum, i moltes d’aquestes persones passaven llargues estones a l’herbolari amb ella fent petar la xerrada. Ara tot era diferent, ara la gent se l’estimava, i això sol li havia fet viure una immensa felicitat abans desconeguda”








  1. Ara podreu comprovar si coneixeu bé la protagonista del conte. Arrossegueu cap a la imatge les accions i qualitats de la Marduix quan era una nena:




    • Vivia sola al bosc amb la seva mare. Sí

    • Anava a escola cada dia. No

    • Jugava amb un ordinador que li va regalar els seus pares. No

    • Va aprendre a conèixer el passat i ha endevinar el futur. Sí

    • Ajudava a la mare a preparar les begudes màgiques. Sí

    • Jugava amb els animals del bosc. Sí

    • Es disfressava de bruixa per Carnestoltes. No

    • Collia plantes del bosc. Sí

    • Coneixia el nom de les estrelles i les estudiava. Sí

    • Anava a comprar llaminadures al poble. No

    • Jugava amb els nens i nenes de la seva edat. No

1- En aquest text hi ha un quants adjectius, substitueix-los pel sinònim que creguis més adequat sense canviar el sentit global del text.


Marduix estava impressionada, mai no havia vist un espectacle com aquell. Parades on venien les coses més diverses: roba, sabates i espardenyes, objectes d’aram, terrissa, quincalla, eines del camp, plantes i adobs per als cultius, animals domèstics, garrins, ànecs, pollets, vedells... I tothom parlava i feia preu, comprava o venia enmig d’una alegria humana que Marduix no havia vist mai.

A ella tot li venia de nou i estava emocionada. I, cada cop més tranquil·la, va endinsar-se per aquell món de paraules noves, d’olors intenses i de colors virolats.


Utilitzar aquesta llista de paraules però vigila, perquè hi ha sinònims i antònims.

Impressionada: excitada, impassible, sorpresa, desconcertada, asserenada, confosa, emocionada, impertorbable.

Diverses: diferents, distintes, iguals, variades, semblants.

Emocionada: impressionada, insensible, incommovible, excitada, sorpresa, desconcertada, confosa.

Tranquil·la: pacient, excitada, calmada, inquieta, neguitosa, assossegada.

Noves: novelles, fresques, insòlites , modernes, gastades, velles.

Virolats: multicolors, monocromàtics, policromats, incolors, bigarrats, vaires.


Sinònims



Antònims
2. Llegeix els fragments del conte i relaciona’ls amb el nom del sentiment o emoció que expressen:




EMOCIÓ/SENTIMENT

FRAGMENTS DEL CONTE

POR

“Esglaiada, no va parar de córrer fins que el cor li va dir prou i va caure a terra esbufegant”



ENVEJA

“La gent és capaç de suportar la desgràcia però allò que els costa més de suportar és que als altres les coses els vagin millor que a un mateix”

TRISTESA

“Tanmateix, vivia trista perquè ningú no se l’estimava”

ODI

“Què hi fas aquí, bruixa?, au, fora, que aquí no t’hi volem”(30)



SOLITUD

“Això la feia sentir molt sola”

DESCONCERT

“ No s’esperava aquella rebuda de dues persones que coneixia”

ESPERANÇA

“I amb una espurna d’esperança als ulls va córrer cap als caps i les muntanyes d’allí a prop”

SORPRESA

“Marduix va quedar parada. Mai no havia cobrat amb diners...”

FELICITAT

“Ara la gent de l’estimava, i això sol li havia fet viure una immensa felicitat abans desconeguda”

(Aquest és el solucionari, els noms de les emocions o sentiments haurien d’estar desordenats o en una llista a part)


3. Tria la resposta més adequada a cada pregunta:


  • Quin va ser el lloc exacte on va néixer la Marduix?




  1. A sota l’arbre més alt del bosc

  2. En una clariana al bell mig del bosc. Correcta

  3. A la casa on vivia amb la seva mare

  4. A la casa de la llevadora del poble




  • Per què creus que la Marduix no va a l’escola?




  1. Perquè al seu poble no hi havia escola

  2. Perquè l’escola es trobava molt lluny de casa seva

  3. Correcta

  4. Perquè la mare no volia quedar-se sola




  • Quan mor la seva mare per què la Marduix no es queda a viure al poble a prop del bosc?

  1. Perquè la seva mare li havia aconsellat que marxés lluny

  2. Perquè trobava que el poble era massa petit

  3. Perquè li agradava molt viatjar i veure món

  4. Perquè la gent del poble la va maltractar i rebutjar en saber que ja no era bruixa. Correcta




  • Per que ara en la seva nova vida fent de remeira, la Marduix se sent feliç?




  1. Perquè ha fet molts diners

  2. Perquè se sentia útil i estimada .Correcta

  3. Perquè la gent no la coneixia

  4. Perquè coneixia molts remeis




  • La Marduix al final del conte pren una decisió molt important que li marcarà la vida, quina és?

  1. Casar-se amb un bruixot

  2. Fer de bruixa i alhora fer-se molt rica i poderosa

  3. Correcta

  4. Tancar el seu herbolari i dedicar-se a la pagesia



  1. Resol el pictograma:

Llavors algú li va tirar una pedra que li va tocar a l’esquena, i després una altra, i una altra encara. I van començar a venir homes i dones amb eines del camp i garrots. Semblava que volien fer-li mal de debò. Marduix es va sentir acorralada com una fera, com els senglars, que s’estimava tant, i que tantes vegades havia vist matar inútilment pel bosc. I abans que el cercle dels seus agressors acabés de tancar-se del tot, va tirar ràpidament per un carreró estret que donava a uns horts, i d’aquells horts va passar a uns camps, i dels camps va passar al bosc.


Les paraules en color cal substituir-les per una imatge. L’alumne ha d’arrossegar les paraules fins al dibuix que li correspongui.
4- Descobreix plantes remeieres típiques de les contrades catalanes tot clicant sobre les imatges:

(Aquesta activitat hauria de permetre una animació on els alumnes en posar-se a sobre de la imatge han d’obtenir la informació de cada planta: nom i propietats. La segona part de l’activitat consisteix en relacionar situacions de mal estar amb els possibles remeis)




MARDUIX


ROMANÍ

POLIOL


VALERIANA


HERBA LLUÏSA







ORTIGA

MANDRÀGORA



ESPERNELLAC



FONOLL


CAMAMILLA



FARIGOLA

ALFÀBREGA


PLANTES REMEIRES. QUALITATS MEDICINALS:


ALFÀBREGA: Digestiva, estimulant digestiu i làctic, antireumàtica, antivomitiva i bucal.


CAMAMILLA: Digestiva, anticolesterol, sedant, diürètica, reparadora oftalmològica.
ESPERNELLAC: Digestiva, facilita la menstruació, ajuda a eliminar els cucs intestinals i dóna força i suavitat al cabell.
FARIGOLA: Digestiva, evita la formació de gasos, antireumàtica, estimula l’apetit, alleugereix el dolor de gola en cas de tenir angines, relaxant i somnífer suau en situacions de cansament, cicatritzant i antisèptica de les ferides.
FONOLL: Afavoreix la digestió, diürètica, indicada en cas de bronquis o de tos, estimula la producció de llet en les lactants, alleuja les irritacions dels ulls cansats, calmant, relaxant i tònic capil·lar (enforteix el cabell)
HERBA LLUÏSA: Útil per expulsar els gasos de l’aparell digestiu, facilita la digestió, antireumàtica, evita el mal alè (halitosi), ajuda a expulsar les mucositats, relaxa i tonifica els nervis.
MANDRÀGORA: Anestèsica i sedant.
MARDUIX: Digestiva i calmant.
ORTIGA: Estimulant de l’aparell digestiu i antidiarrea, deté les hemorràgies, millora la circulació de la sang, rebaixa el nivell de sucre de la sang, és ideal en la curació de l’anèmia i disminueix el dolor de ciàtica.
POLIOL: Facilita l’expulsió de gasos intestinals, digestiva, i expectorant en afeccions bronquials.
ROMANÍ: Digestiva, antireumàtica, antioxidant , adequada en dolences respiratòries, com a relaxant muscular i per a prevenir la calvície o alopècia amb ús extern.
VALERIANA: Sedant contra qualsevol trastorn de tipus nerviós i depressiu, afavoreix la son i és antiinflamatòria.

4a. Imagina’t que saps fer remeis amb aquestes herbes. Quines tisanes o fregues aconsellaries en els següents casos? (Dues columnes)




  • He menjat massa i em costa fer la digestió. Tisana de romaní, poliol, marialluïsa, marduix, fonoll, farigola, espernellac, camamilla o bé alfàbrega.




  • Em cau molt el cabell i tinc por que em quedaré calb. Fregues d’aigua de romaní



  • He de sortir en una obra de teatre i estic molt nerviosa. Tisana de valeriana, de marialluïsa, de fonoll




  • He estudiat molt per aquest examen i tinc els ulls cansats. Fregues d’aigua de fonoll o bé de camamilla.



  • És tard i no puc agafar el son. Tisana de valeriana, de farigola.




  • He caigut i m’haig de netejar i curar una petita ferida al genoll. No tinc cap antisèptic a la farmaciola. Una frega d’aigua de farigola.




  • Ahir vaig menjar all i oli, avui en llevar-me tinc mal alè. Tisana de marialluïsa.




  • Em fa mal la gola. Tisana de farigola.




  • Què puc prendre per suavitzar i disminuir la tos?. Tisanes de poliol, de romaní.




  • El metge m’ha dit que tinc una lleu anèmia. Tisanes d’ortiga.

5. Ompliu els buits amb les paraules adequades després de llegir les definicions:

Un cop ja més refeta, va comprendre que per poder comprar les coses que necessitava s’hauria de guanyar la 1- vida amb una cosa o altra. Però, que podria fer ella si, sense els seus 2-poders mentals, només sabia collir coses del 3- bosc?... De cop va tenir una 4- idea: coses del bosc! Ja estava!. Colliria 5-plantes remeieres que tan bé coneixia, i miraria de vendre-les en aquell mateix 6-mercat, al costat de les altres 7-parades.

I amb una espurna d’esperança als ulls va córrer cap als 8- camps i les 9- muntanyes d’allí a prop.



(p. 40)


  1. Espai de temps que va des del naixement fins a la mort.

  2. La capacitat o la facultat de fer una cosa. Domini que hom té sobre algú o alguna cosa.

  3. Lloc a la muntanya on hi ha molts arbres i plantes, on hi viuen animals diversos.

  4. Cosa que ens ve al cap, que pensem o que volem fer.

  5. Organisme que viu agafat a la terra, sense moviment propi, i que s'alimenta de les substàncies que hi ha al sòl.

  6. Lloc on es venen aliments i altres productes.

  7. Lloc d'un mercat on es venen els diversos aliments.

  8. La part d'un país on no hi ha ciutats, on hi trobem terres cultivades, boscos i granges d'animals, i també petits pobles i llogarets.

  9. Una part del terreny que és alta, que s'aixeca per damunt del pla.


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©atelim.com 2016
rəhbərliyinə müraciət