Ana səhifə

Reunió comissió grau Biologia 13 de Febrer de 2008. 12 hores. Sala de Juntes Assistents


Yüklə 24.76 Kb.
tarix25.06.2016
ölçüsü24.76 Kb.
Reunió comissió grau Biologia

13 de Febrer de 2008. 12 hores. Sala de Juntes


Assistents: Antoni Arcas, Jaume Baguñà, Javier Casado, Enric Espel, Montserrat Esteve, Magda Grifoll, Miguel Hernández, Néstor Hladun, Gustavo Llorente, Lluïsa Moysset, Teresa Pagés, Creu Palacín, Maria Rieradevall, José A. Del Río, Maria Soley.
El Degà fa un resum de l’estat de les negociacions sobre els graus, dels àmbits en que es mourà cadascun i la necessitat d’evitar solapaments. El fet de que hi hagin graus diferents no implica que no es proposin itineraris a Biologia, però s’han d’evitar solapaments .

Presenta les definicions o perfils que hauria de tenir cada grau i que marcaria els objectius i àmbit.


Es comença una ronda d’intervencions de cada representant en què es presenten les propostes de cada departament i unitat en relació a les tasques proposades a l’anterior reunió:
Botànica:

No s’han pogut reunir. El Nestor Hladum fa un resum del que creu que pot ser l’opinió de la unitat.

Creu que hi ha d’haver una Biologia amb continguts de les actuals assignatures de Medi Natural i de Fonaments de Biologia Avançada.

Proposa la possibilitat de fer assignatures de 9 crèdits.


Fisiologia Vegetal:

No s’ha reunit la unitat. La Lluïsa Moyset que ve en substitució de l’Esther Simón, presenta la proposta de la pròpia Esther. Substituir la Biologia I per unes Matemàtiques II que incorpori l’Estadística. Substituir la Biologia II per una Química II.


Ecologia:

Maria Rieradevall presenta la proposta del departament. No creuen convenient augmentar els crèdits de Matemàtiques o Química. Cada àrea pot introduir els conceptes que es necessitin. Proposen una Biologia I més quantitativa, amb continguts bàsics de diferents matèries i amb conceptes transversals. Posa com exemple la cartografia que s’havia fet a CCAA, o amb la idea inicial de Medi Natural. També esmenta la necessitat d’un fort component d'activitats de camp d’interès comú per les matèries que s'imparteixen des de diferents departaments en la proposta d'assignatura Biología I.

No creuen necessari una Biologia II.
Biologia Cel·lular:

José A. Del Rio presenta la proposta del departament. Fer una Biologia I amb el perfil que es marcar a les Jornades Agaur: conceptes bàsics de biologia de caràcter anivellador, però presentats en format ABP, continguts de tipus metodològic, bioinformàtica o aplicacions informàtiques.

Els descriptors de la Biologia Cel·lular I serien sobre bases estructurals de la cèl·lula i els teixits.

No han tractat el tema d’itineraris, ni d’obligatòries, ni d’optatives perquè poden dependre dels graus que finalment s’ofereixin. Unes possibles serien: Neurobiologia, Biologia del Desenvolupament, Virologia, entre d’altres.

En opinió seva, podrien proposar-se dos itineraris: un amb un perfil cel·lular molecular i un altre d’organismes i sistemes.
Genètica:

El Jaume Baguñà comenta, que malgrat no es la comissió que toca, vol deixar constància que li preocupa que es presenti un títol únic de Bioquímica i Biotecnologia donat que: 1) la carrera de Bioquímica ha estat un “fiasco” a tota Espanya; 2) que tant o més relacionades estan Microbiologia, Genètica o Biologia Cel·lular amb Biotecnologia que no pas Bioquímica; per tant és fer-li un favor innecessari; i 3) a que la Biotecnologia ha de poder-s’hi entrar tant des de Bioquímica com des de Biologia, cosa que no veiem clar.

Proposa una Biologia I de 6 crèdits, amb un perfil quantitatiu i utilitzar els crèdits de la Biologia II per reforçar altres matèries.

En quant a assignatures obligatòries, seria convenient augmentar els crèdits de OVE, fins a 12 canviant el seu nom a Evolució a seques. A més, proposa que Biologia del Desenvolupament sigui obligatòria (amb 6 ó 12 crèdits), al igual que Neurobiologia i Virologia. Suggereix que la Genètica I sigui genètica clàssica, mendeliana, i la Genètica II tingui un perfil més molecular.

La seqüència d’assignatures dependrà de les que es proposin al final.

Possibles optatives: Genètica Humana en col·laboració amb Antropologia, i Enginyeria Genètica.

Com a itineraris en proposa dos: Biodiversitat i Evolució, i Biologia de sistemes. De nou, adverteix sobre la conveniència que en comptes de itineraris siguin graus finals, ja que sinó es corre al risc que el grau de Biologia acabi essent una “María”.

Es podrien considerar també dos itineraris en base a diferents nivells d’organització.

Estan a favor de fer pràctiques integrades.
Immunologia:

L’Enric Espel com a portaveu de l’àrea d’Immunologia proposa una Biologia I amb continguts que serveixin per avançar en matèries de biologia, per exemple podrien ser continguts de Biologia Cel·lular. No creuen convenient oferir una Biologia II i aquesta podria tenir un perfil de pràctiques integrades.

Proposen dos itineraris: un amb perfil molecular i l’altre més de sistemes.

Hi troben mancances però pensen que s’ha de parlar més endavant, quan s’hagin definit les troncals i els altres graus.


Zoologia:

Gustavo Llorente resumeix la proposta de la unitat: fer Biologia I que ofereixi uns conceptes generals de caràcter anivellador i una Biologia II més especialitzada, introduint conceptes de Fonaments de Biologia Avançada.

Es prematur parlar de mancances.

Seria convenient oferir assignatures teòric-pràctic.

Oferir dos itineraris segons nivell d’organització: molecular i cel·lular i d’organismes i sistemes.

En quan a oferir pràctiques integrades, el departament no està d’acord, però el Gustavo ho creu molt convenient tenir-ho en compte.

Està d’acord amb una assignatura que es digui Evolució (No OVE) i que tingui un contingut més ampli on s’expliqués conceptes com selecció familiar o de grup, selecció, sexual etc, rebaixant el contingut en genètica de poblacions.

Bioquímica:

Maria Soley fa la proposta del departament. Aprofitar una Biologia I per fer pràctiques integrades. Incloure-hi també alguns temes conceptuals bàsics i generals, així com altres més metodològics com bioinformàtica.

Creuen que una Química I amb 6 crèdits es molt poc. Es podrien fer les pràctiques a la Biologia I deixar la Química només per aspectes teòrics.

Un laboratori integrat no sols es pot oferir a la Biologia de primer, sinó que es podria fer extensiu a altres assignatures i cursos. Els crèdits de la Biologia II, podria fer aquesta funció o disgregar-se entre altres assignatures per cobrir aquest espai de pràctiques integrades. Podrien tenir una continuïtat amb les pràctiques del 2n semestre de 4r curs a laboratoris externs o interns.

En quan a itineraris, en proposen dos: un d’evolució i biodiversitat i un de biologia humana.

Com a optatives, s’hauria de parlar mes endavant però creuen que hauria d’estar Regulació del metabolisme.

Proposen que a l’hora d’elaborar els plans docents es tingui molt en compte la metodologia i es racionalitzin els continguts.
Microbiologia:

Magda Grifoll porta la proposta de la comissió docent del seu departament. Creuen que no es necessària cap Biologia. Proposen utilitzar els crèdits de la Biologia I per fer Biologia Cel·lular i els de la Biologia II per una Química II per ampliar conceptes d’orgànica. Així quedarien alliberats crèdits per altres assignatures.

Si no es creu convenient oferir una Química II proposen avançar tots els crèdits de la Biologia Cel·lular I i II al 1r any.

Itineraris i optatives: Depèn dels graus que quedin al final. Partint de la base que s’acceptaran tots els graus proposats per la Facultat, fa constar la preocupació del Departament de Microbiologia sobre si els dos itineraris proposats per la majoria d’assistents cobririen totes les possibles competències del biòleg i la demanda actual dels alumnes de determinades àrees més aplicades de la biologia. El Degà, en resposta a aquesta preocupació, esmenta la possibilitat de fer un tercer itinerari de tipus Agroalimentari. Magda Grifoll manifesta que aquest tercer itinerari era el que proposava el Departament de Microbiologia, i el Degà va insisteix en que el veuria be si no hi ha solapament amb altres ensenyaments.

En quan a les pràctiques integrades, no les veuen factibles.

Els components de la comissió docent de Microbiologia son també majoritariament partidaris de mantenir separades les llicenciatures de Bioquímica i Biotecnologia.


Antropologia:

Miquel Hernández manifesta que la seva unitat creu convenient oferir Biologia I i Biologia II, amb pràctiques integrades i conceptes generals de caràcter anivellador. No creuen convenient incrementar els crèdits d’altres assignatures de primer curs, perquè no son les úniques que tenen mancances i per tant, s’hauria de fer un estudi més general del que falta i es necessari. Per exemple, els alumnes arribin amb un coneixement pràcticament nul d’anatomia, bàsica per l’àrea d’antropologia.

Seria interessant també poder oferir bioinformàtica.

Com optatives o altres obligatòries, creuen molt convenient complementar la Biologia Humana amb una Evolució Humana i una Biodemografia, a més de Genètica Humana compartida amb Genètica.


Nutrició:

Montserrat Esteve, com a portaveu del grup, proposa una Biologia I amb el perfil que es va consensuar a les Jornades Agaur i passar els crèdits de Biologia II a Matemàtiques i Estadística.

Creuen interessant oferir matèries obligatòries amb caire transversal, per exemple, entre Biologia Cel·lular i Molecular, Genètica, Estadística.

Proposen com a obligatòria l’assignatura de Nutrició, ja que al llibre blanc de Biologia fa menció a conceptes d’Alimentació.

Proposen 4 itineraris: Biologia de Sistemes, Biologia Humana, Biologia Aplicada, Itinerari docent.
Fisiologia:

Des de Fisiologia Teresa Pagès fa la proposta d’una Biologia I que contingui conceptes bàsics de caràcter anivellador, treballats de forma transversal entre àrees aplicant metodologia ABP, introduint el disseny experimental i el mètode científic i completar amb nocions d’evolució del pensament biològic. Una segona part, es podria utilitzar per matèries instrumentals i metodològiques, amb pràctiques integrades de laboratori i de camp.

Seria interessant aspectes més quantitatius a la Biologia. Es podria aprofitar augmentant en 3 crèdits les Matemàtiques (per introduir aspectes de bioinformàtica o biocomputació, amb un estructura de 6+3. També es proposar augmentar la Química amb 3 crèdits per ampliar-ho a orgànica, amb la mateixa estructura de 6+3.

Això permetria repartir els crèdits entre primer i segon semestre sense descompensar els 30 obligatoris/semestre. Seria vàlid per altres combinacions d’assignatures.

Es proposen dos Fisiologies:

Fisiologia I (Fisiologia de sistemes), comuna a tots els graus, i en la que s’introduirien els mecanismes físics químics subjacents a tots els sistemes, l’acoblament entre morfologia i funció i les característiques dels sistemes funcionals, introduint models de sistemes i possibles modelitzacions.

Fisiologia II (Regulació e integració de funcions), específica per Biologia.

Proposem unes assignatures teoric-pràctiques, així com introduir en lo possible la transversalitat, entre la pròpia àrea i àrees afins.

En quan a itineraris, no ens definit clarament,ja que creiem que pot anar lligat als graus i als itineraris que s’ofereixin al final.

D’optatives proposem una Fisiologia ambiental, una Regulació endocrina, i segons els itineraris finals, una Aqüicultura o una Fisiologia de la reproducció.


Estadística:

Toni Arcas, creu que el seu departament està limitat per fer propostes però manifesta que es podria introduir sense problemes alguna assignatura de bioinformàtica dintre de les matemàtiques. Creuen que s’ha de separa matemàtiques de la Estadística, ja que per elles mateixes tenen entitat pròpia.

Proposen una Estadística a 1r curs molt aplicada i de caire instrumental. L’assignatura d¡Anàlisis de dades tindria un perfil semblant al de Disseny d’Experiments actual però introduint altres conceptes com sistemes no paramètrics.
Torn obert de paraules.

Es comenta que seria interessant treballar conceptes transversals de diferents matèries utilitzant algun tema actual i interessant. Maria Soley proposa com exemple l’envelliment. Es podria ampliar a creixement i envelliment.

Un altre proposta podria ser adaptacions, per exemple, a ambients extrems.
El Javier Casado creu que en el grau s’hauria d’introduir algun apartat sobre reproducció, coincidint amb l’opinió d’en Jaume Baguñà.

En el tema de Nutrició, diu que s’ha de tenir en compta que ja hi ha un campus dedicat a Nutrició i Dietètica, i Ciència i Tecnologia dels Aliments, compartides amb altres universitats.

També comenta que s’hauria de treballar de forma racionalitzada les pràctiques de camp, intentant programar-les de forma conjunta. La UB donaria recursos si es programessin d’aquesta manera. A part, de que no interferiria amb les altres assignatures, ja que es podria programar una setmana sense classes quan hi haguessin sortides.

Els departament implicats consideraran el tema.

En quan a les optatives, s’ha de comptar de que els alumnes podran agafar com a màxim 30 crèdits, que correspon a un màxim de 5 assignatures de 6 crèdits, per itinerari. Des de la UB difícilment permetran un ratio d’optatives superior al 1:2 (60 crèdits en total). El que si es podria fer es oferir assignatures de menys crèdits sota el nom d’una matèria, per diversificar l’oferta d’un mateix departament o combinant-la entre varies àrees.

J.A. del Río es sorprèn i s’alegra de l’interès que s’ha creat i que han mostrat alguns representants de departament en ubicar la Biologia Cel·lular I i II. Pensa que no és objectiu de la reunió d’avui de terminar aquesta ubicació. Indica també que els continguts de Biologia Cel·lular I són els descrits anteriorment, però els de Biologia Cel·lular II són els que actualment s’imparteixen a l’assignatura “Biologia Cel·lular”, per la qual cosa veu impossible una fusió o intercanvi amb els de la matèria Biologia. Afegeix el seu acord amb els comentaris de na Maria Soley respecte a unes pràctiques integrades de laboratori com alternativa al darrer semestre (donada la impossibilitat per part de la facultat de col·locar a tots els seus alumnes en empreses o laboratoris de recerca). Per acabar, afegeix també el fet de que en la seva anterior intervenció va oblidar esmentar la Histopatologia com a possible optativa bona pels diferents graus, amb objectius i descriptors a discutir.



Tasques per la propera reunió:

  • Proposar continguts assignatures instrumentals de 1r any. Dotar de continguts a una Biologia I.

  • Si es creu que es necessita una Biologia II. Donar descriptors. Si es proposen alternatives, especificar perquè i donar descriptors.

  • Es pot partir d’un llistat de conceptes i continguts bàsics que s’haurien de oferir i a partir d’aquí, veure si es poden incloure en una sola assignatura o més d’una (6, 9 o 12 crèdits), i amb quins noms seria convenient oferir-los.

  • Fer propostes concretes d’assignatures troncals amb descriptors i definint ja uns continguts mínims.

  • Definir possibles obligatòries. Això marcaria els itineraris, que també s’haurien de proposar.

  • Marcar la seqüenciació de les assignatures troncals i en el seu cas, d’obligatòries.

  • Proposar possible transversalitat, i entre quines assignatures/matèries seria possible i de quina manera i volum de crèdits.

  • Definir optatives


S’aixeca la sessió a les 14 hores.


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©atelim.com 2016
rəhbərliyinə müraciət