Ana səhifə

La casa castellarnau


Yüklə 25.45 Kb.
tarix26.06.2016
ölçüsü25.45 Kb.
EL GABINET DE FARMÀCIA
DE
LA CASA CASTELLARNAU

DETALL D’UN ARMARI AMB DIVERSOS FLASCONS QUE CONTENEN PLANTES MEDICINALS O COMPOSTOS QUÍMICS




UN RACÓ DEL GABINET DE FARMACIA





MALVA




Malva sylvestris L. , familia malvàcies

HÀBITAT


Estesa per tota Europa , Àsia occidental i nord d’Àfrica . Creix a les voreres dels camins i llocs sense conrear.
PART UTILITZADA

Les flors i també les fulles , encara que en menor mesura .



COMPONENTS PRINCIPALS


Mucílegs i glucòsids

PROPIETATS MEDICINALS


Sistema respiratori: el seu contingut en mucílag la fa útil en el tractament de la tos , bronquitis, laringitis i amigdalitis.

Sistema digestiu: els seus mucílegs també són útils en gastroenteritis no diarreiques , hemorroides , tant per via externa ( pomades , supositoris) com interna . Té un efecte lleugerament laxant .

Ús extern: hemorroides , dermatitis eczematoses , nafres.


PREPARACIÓ


Infusió de flors al 2 % per ús intern.

Decocció al 5 % per ús extern ( compreses , glopeigs )

Tintura mare

Extracte fluid

Extracte tou

BALADRE, MARXÍVOL




Helleborus niger L., família ramunculàcies



HÀBITAT


Zona subalpina de les muntanyes d’Europa central i meridional i d’Àsia Menor. Es conrea en jardins.
PART UTILITZADA

El rizoma i l’arrel.



COMPONENTS PRINCIPALS


Heteròsids: Com l’helebrina amb una potent activitat cardíaca. Saponines amb efectes narcòtics, flavonoides, etc.

PROPIETATS MEDICINALS


L’helebrina augmenta el to cardíac i disminueix la freqüència del seu ritme. També estimula la formació d’orina. Per tot això, pot ser útil en cas d’insuficiència cardíaca.

Es discretament vomitiva, una mica narcotitzant i emmenagoga.

S’ha utilitzat en casos d’epilèpsia, hipocondria, diverses alteracions mentals, amenorrea i clorosi.

Pot ocasionar dolors d’estómac, vòmits, mal de cap, alteració de la visió, alteració cardíaca i, fins i tot, aturada cardíaca i mort si s’administra en dosi prou elevada. És per això que el seu ús ha de restringir-se a la prescripció mèdica.



PREPARACIONS


Pols: 0,05 g per dosi sense ultrapassar 1 g diari.

Deccocció: 12 g per litre d’aigua. Prendre entre 10 i 30 mL cada vegada

Extracte fluid: de 2 a 10 gotes.

Extracte sec: de 0,02 g a 0,1 g



LLORER

Laurus nobilis

HÀBITAT


Creix de forma espontània en roques i boscos de la mediterrània. Sovint es conrea com a planta ornamental.
PART UTILITZADA

Les fulles, els fruits i llur oli.



COMPONENTS PRINCIPALS


Les fulles contenen tanins, flavonoides, un principi amarg i fins un 3% d’oli essencial ric en terpens; entre els terpens, sobresurt el cineol amb un 40%. El fruit és bastant ric en oli, 3%.

PROPIETATS MEDICINALS


Poc utilitzat a la medicina occidental, el llorer té propietats antirreumàtiques (principalment l’oli) i parasiticides. També s’utilitza com a remei estomacal i sudorífic. També se li atribueixen propietats astringents i diurètiques.

PREPARACIONS


Decocció de fulles: 15 g per litre.

A partir de l’oli dels fruits del llorer es pot preparar una excel·lent pomada antireumàtica i parasiticida.



CEBA


Allium cepa



HÀBITAT


Sembla que és originària de l’Àsia occidental; creix espontàniament a la zona de l’Iran. Alguns autors diuen que procedeix d’Hongria. Es troba per tot el planeta i existeixen moltes varietats.
PART UTILITZADA

El bulb.


COMPONENTS PRINCIPALS


Conté un 0,015 % d’oli essencial incolor molt ric en components sulfurats homòlegs de la aliína. El suc fresc conté àcid tiociànic, tiocianat i isotiocianat d’alil. Entre els minerals cal remarcar: sodi, potassi, ferro, calci, fluor i fòsfor.

PROPIETATS MEDICINALS


Son molt nombroses i beneficioses per diversos òrgans i sistemes: sistema digestiu (menjada crua alenteix la digestió), sistema urinari (acció diurètica), sistema respiratori, sistema cardiovascular (augmenta el to cardíac). També es parla d’una certa acció antibiòtica de la ceba i de la seva utilitat en el tractament de la diabetes i altres malalties.

PREPARACIONS


Extracte fluid: 0,5 a 2 g per dosi, diverses vegades al dia.

Xarop de ceba: es mesclen a parts iguals suc calent de ceba amb sucre.

Vi de ceba: 300 g de ceba crua passada per una pallenya fina, 100 g de mel i 600 mL de vi blanc. La dosi és de 2 a 4 cullerades soperes al dia.

Alcoholatura de ceba: es deix macerar polpa de ceba amb la mateixa quantitat d’alcohol durant 10 dies.

Cataplasma de cebes amb vinagre: per tractar verrugues, s’aplica per via externa i es canvia 3 cops al dia.

TABAC BORD

Hyosciamus niger

HÀBITAT


El tabac bord creix en sols arenosos i sense conrear de pràcticament tota Europa, la mediterrània, Àsia central i occidental i Amèrica del Nord.
PART UTILITZADA

Les fulles i les inflorescències. Les fulles del segon any son més efectives que les del primer i a les farmacopeas només s’inclouen aquestes.




COMPONENTS PRINCIPALS


Alcaloides (0,03 a 0,17 %): al menys la meitat dels alcaloides tenen una estructura similar a l’atropina; per això, la seva composició és molt semblant a la de la belladona.

Flavones: rutina

Conté, a més, tanins, sals potassiques, un tropanol, vitamina C...

PROPIETATS MEDICINALS


Igual que la belladona, s’utilitza com antiasmàtic, espasmolític i analgèsic d’acció local. L’efecte, però, és inferior al de la belladona. El tabac bord és un narcòtic potent i s’ha de subministrar sempre sota control mèdic.

S’utilitza com a sedant del sistema nerviós central, en el tractament de la bronquitis asmàtica, còlics renals, mal de cap menstrual i en el tractament de la cistitis entre altres usos.



PREPARACIONS


Pols: 0,1 a 0,6 g per dosi.

Suc: 0,5 a 1,5 g.

Tintura: 30 gotes per dosi.

Extracte fluid: 0,2 a 0,3 g per dosi.

Extracte tou: 0,02 a 0,03 g per dosi.

Extracte sec: 60 a 100 mg per dia.

Liniment de tabac bord: extracte de tabac bord 50 mL, oli de llinosa 400 mL
CICUTA AQUÀTICA



Phellandrium aquaticum, Cicuta virosa



HÀBITAT


És una planta semiaquàtica que creix en fons i terrenys entollats d’Europa.
PART UTILITZADA

L’arrel i els fruits.




COMPONENTS PRINCIPALS


Resines: cicutoxina (entre 3% i 5%)

Alcaloides: cicutina.



PROPIETATS MEDICINALS


Igual que la cicuta, la planta fresca és un verí potent, però l’arrel perd gairebé tota la seva toxicitat en deshidratar-se.

La intoxicació produeix convulsions tetàniques, diarrea, paràlisi respiratòria i aturada cardio-vascular, fins i tot presa en petites dosis.

El fruits s’utilitzen en afeccions pulmonars cròniques com la bronquitis, enfisema i asma.

L’arrel és útil per apaivagar les molèsties de les hemorroides.



PREPARACIONS


En fitoteràpia no s’ha d’administrar per via interna.


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©atelim.com 2016
rəhbərliyinə müraciət